Aturada temporal

Fa uns dies que em proposo donar una mica de vidilla a aquest blog. Busco aquelles coses de la vida quotidiana que em toquen la fibra i que normalment em fan venir ganes d'escriure i la veritat és que no en trobo.

En un principi pensava que potser se m'havien acabat els temes dels quals m'agrada parlar, que aquest blog no dóna més de si. Però ara m'he adonat que no és això. Totes passem èpoques de canvis, d'evolució personal; és normal i saludable. I el cas és que ara és un dels moments en que la meva personalitat no és estable sinó que em trobo en una fase de transició entre dues maneres de ser "Laura". L'antiga me la conec i també conec els seus punts forts i els seus punts febles. La gràcia, i alhora el perill, d'aquests períodes de transició és que es canvia molt ràpidament i s'assoleixen nous valors i hàbits sense gairebé adonar-se'n.

El cas és que no vull que això passi sense que me n'adoni, estic procurant ser totalment instrospectiva per decidir de quina manera vull construir aquesta Laura. Anava a dir "nova" però no és cert. Jo sóc algú, sóc una personalitat base, però aquesta personalitat es modela i en ellu estic.

Així doncs, no és que no tingui ganes d'escriure, és que no tinc ganes d'escriure el que passa a fora sinó el que passa a dins. I les que em llegiu sabeu que el que passa dins, en mi, no surt gaire a fora.

Una mica de paciència per als i les xocolateres (no ens enganyem, no estic parlant de cap massa lectora XD) però, sobretot, molta paciència per a mi mateixa, que no trigaré a tornar a la cuina, amb una massa deixada reposar i a punt. Mentrestant, podeu anar a algun tast de xocolates com a la qual he estat convidada. :)