Ahir pensava que tinc la sort d'haver viscut una experiència única. Ningú no podrà mai posar-se al meu lloc, parlar per mi, veure les coses de la mateixa manera que jo les veig perquè ningú ha viscut aquesta experiència. Davant d'una situació, la gent em podrà aconsellar, podrà aproximar-se a la meva manera de fer les coses, podrà endevinar més o menys quin serà el meu proper pas però mai actuarà 100% igual que jo.
M'ha passat una cosa que ningú més no ha viscut i per tant, ningú més no podrà actuar en resposta a aquesta experiència ni reaccionar amb els mateixos sentiments o emocions davant d'una mateixa situació, i a vegades podré semblar incoherent o incomprensible per a tercers.
No parlo d'un viatge en el temps, ni d'una experiència extracorpòrea; tampoc no he ressucitat ni puc volar sense cap artilugi però, malgrat tot, ningú no podrà viure aquesta experiència que jo he viscut: La meva vida.
(Nota: No és un text egocèntric, hahaha, pretén ser una cosa que podria dir qualsevol persona.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
mini punt per tu!
Publica un comentari a l'entrada