Ahir pensava que tinc la sort d'haver viscut una experiència única. Ningú no podrà mai posar-se al meu lloc, parlar per mi, veure les coses de la mateixa manera que jo les veig perquè ningú ha viscut aquesta experiència. Davant d'una situació, la gent em podrà aconsellar, podrà aproximar-se a la meva manera de fer les coses, podrà endevinar més o menys quin serà el meu proper pas però mai actuarà 100% igual que jo.
M'ha passat una cosa que ningú més no ha viscut i per tant, ningú més no podrà actuar en resposta a aquesta experiència ni reaccionar amb els mateixos sentiments o emocions davant d'una mateixa situació, i a vegades podré semblar incoherent o incomprensible per a tercers.
No parlo d'un viatge en el temps, ni d'una experiència extracorpòrea; tampoc no he ressucitat ni puc volar sense cap artilugi però, malgrat tot, ningú no podrà viure aquesta experiència que jo he viscut: La meva vida.
(Nota: No és un text egocèntric, hahaha, pretén ser una cosa que podria dir qualsevol persona.)
diumenge, 28 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
Manipular els no-manipulables
Sovint ens creiem més llestos que ningú. Em moc entre gent que, sovint, ens creiem (m'hi incloc) més llestos o més informats o més coherents que la gent que nosaltres mateixos anomenem "la massa". Creiem que la majoria de gent escolta unes mateixes cadenes de ràdio, llegeix uns mateixos diaris (o ni això) i mira els mateixos canals de televisió; sempre, evidentment, mitjans de comunicació dirigits per l'estat o per determinats partits per tal de moure el ramat en la direcció que li convé al poder.
No poso en dubte que hi hagi una veu única que arriba a la gran majoria de ciutadans i que, a falta de contrast, crea un pensament únic; el que no tinc tan clar és que nosaltres ens n'escapem. No fa massa, crec que el darrer Sant Jordi, passejava per la Rambla amb unes amigues i, en menys de 10m, se'ns van apropar dos grups de persones; els primers demanaven signatures a favor del Tibet i els segons, en contra dels Transgènics. Evidentment, totes nosaltres vam signar en ambdues campanyes (be, jo només en una, i els motius els veureu més endavant) i vam marxar amb la consciència satisfeta d'haver fet el que tocava.
Quants manifestos hem signat? A quantes campanyes ens hem adherit? A moltíssimes, segur. Per tenir-ne una idea, busqueu el vostre nom i cognoms al google i veureu com sortiu en els adherits d'alguna campanya.
La meva pregunta és: D'aquestes campanyes o manifestos als quals us heu adherit, quantes vegades considereu que teníeu prou informació per posicionar-vos? Allò que heu defensat ho sabríeu argumentar en, posem per cas, un text de 150 paraules, sense caure en generalitats, és a dir, parlant només del cas concret?
Jo us asseguro que, en el meu cas, no ho podria fer la majoria de les vegades.
Tampoc no farà massa temps, vaig tenir una conversa amb un promotor (diguem-ho així) de la campanya "Som lo que sembrem" i li vaig demanar arguments pels quals estava en contra dels transgènics. No el vaig poder treure de "Una cosa modificada genèticament no pot ser bona, segur" i de "Perquè no". Des que existeix la vida en aquest planeta que s'han donat modificacions genètiques i, de fet, sense elles, no existiríem, ja que no hauríem passat de ser com les amebes. El nostre genoma està ple de trossets de genoma de bacteris, que es van fer "transgènics" de forma nautral, PLE. Ara, si ho fem nosaltres, segur que és perillós, cancerigen i empitjora el canvi climàtic. I amb això no defenso el model actual de producció de transgènics, només és que discrepo d'aquests arguments.
Aquesta persona, més tard, es va informar (cosa que, com a promotor, hauria d'haver fet abans, penso) i em va donar alguns arguments que em van semblar sòlids. En cap cas sòlids per prohibir els transgènics, però sí sòlids per creure que el model actual no és vàlid, que existeix una manca greu de vigilància d'aquestes empreses, que existeix desinformació i que existeix un problema de convivència de cultius. El cultiu actual de transgènics està portant problemes, però no perquè siguin transgènics sinó perquè és una tecnologia nova que no està essent prou regulada.
És per això que són ja tres les vegades que m'he negat a adherir-me a la campanya. No perquè estigui a favor dels transgènics sinó perquè, en primer lloc, no tinc prou informació per posicionar-m'hi ni a favor ni en contra (tot i que considero que ja tinc més informació que gran part dels signants) i, en segon lloc, penso que la campanya està mal enfocada. De totes maneres, tampoc m'escapo jo d'aquestes incoherències ja que, com he dit, sí que vaig signar el manifest a favor del Tibet tot i que reconec que amb prou feines recordo què defensava exactament la campanya i tampoc no considero que tingui massa informació sobre aquest conflicte.
M'agradaria saber quina proporció dels adherits a "Som lo que sembrem" té una mínima informació del que acabo de dir, quanta gent té coneixements de genètica o s'ha informat en textos divulgatius dels efectes dels transgènics. M'agradaria saber quina proporció d'aquests adherits sap què ha signat.
Ens estem acostumant a ser anti-tot, a donar suport a qualsevol cosa minoritària, a qualsevol moviment que vagi en contra d'allò establert. Estem acostumats a donar suport a les causes, no en base a la nostra opinió, sinó en base a la gent que ho signa, a la gent que ho promou o coordina sense ni tan sols plantejar-nos que aquesta gent no coincidirà sempre amb nosaltres, que hi podem tenir discrepàncies o que aquesta persona pot també estar poc informada.
Torno a dir: M'agradaria saber quants de nosaltres sabem, amb coneixement de causa, a què donem suport.
I apa, un suís amb molta nata per a tots!
Nota: No tinc res personal contra la campanya "Som lo que sembrem", encara que ho sembli, haha. Només és que es tracta d'una campanya dins del "meu camp" i veig millor els prejudicis de la gent.
No poso en dubte que hi hagi una veu única que arriba a la gran majoria de ciutadans i que, a falta de contrast, crea un pensament únic; el que no tinc tan clar és que nosaltres ens n'escapem. No fa massa, crec que el darrer Sant Jordi, passejava per la Rambla amb unes amigues i, en menys de 10m, se'ns van apropar dos grups de persones; els primers demanaven signatures a favor del Tibet i els segons, en contra dels Transgènics. Evidentment, totes nosaltres vam signar en ambdues campanyes (be, jo només en una, i els motius els veureu més endavant) i vam marxar amb la consciència satisfeta d'haver fet el que tocava.Quants manifestos hem signat? A quantes campanyes ens hem adherit? A moltíssimes, segur. Per tenir-ne una idea, busqueu el vostre nom i cognoms al google i veureu com sortiu en els adherits d'alguna campanya.
La meva pregunta és: D'aquestes campanyes o manifestos als quals us heu adherit, quantes vegades considereu que teníeu prou informació per posicionar-vos? Allò que heu defensat ho sabríeu argumentar en, posem per cas, un text de 150 paraules, sense caure en generalitats, és a dir, parlant només del cas concret?
Jo us asseguro que, en el meu cas, no ho podria fer la majoria de les vegades.
Tampoc no farà massa temps, vaig tenir una conversa amb un promotor (diguem-ho així) de la campanya "Som lo que sembrem" i li vaig demanar arguments pels quals estava en contra dels transgènics. No el vaig poder treure de "Una cosa modificada genèticament no pot ser bona, segur" i de "Perquè no". Des que existeix la vida en aquest planeta que s'han donat modificacions genètiques i, de fet, sense elles, no existiríem, ja que no hauríem passat de ser com les amebes. El nostre genoma està ple de trossets de genoma de bacteris, que es van fer "transgènics" de forma nautral, PLE. Ara, si ho fem nosaltres, segur que és perillós, cancerigen i empitjora el canvi climàtic. I amb això no defenso el model actual de producció de transgènics, només és que discrepo d'aquests arguments.
Aquesta persona, més tard, es va informar (cosa que, com a promotor, hauria d'haver fet abans, penso) i em va donar alguns arguments que em van semblar sòlids. En cap cas sòlids per prohibir els transgènics, però sí sòlids per creure que el model actual no és vàlid, que existeix una manca greu de vigilància d'aquestes empreses, que existeix desinformació i que existeix un problema de convivència de cultius. El cultiu actual de transgènics està portant problemes, però no perquè siguin transgènics sinó perquè és una tecnologia nova que no està essent prou regulada.
És per això que són ja tres les vegades que m'he negat a adherir-me a la campanya. No perquè estigui a favor dels transgènics sinó perquè, en primer lloc, no tinc prou informació per posicionar-m'hi ni a favor ni en contra (tot i que considero que ja tinc més informació que gran part dels signants) i, en segon lloc, penso que la campanya està mal enfocada. De totes maneres, tampoc m'escapo jo d'aquestes incoherències ja que, com he dit, sí que vaig signar el manifest a favor del Tibet tot i que reconec que amb prou feines recordo què defensava exactament la campanya i tampoc no considero que tingui massa informació sobre aquest conflicte.
M'agradaria saber quina proporció dels adherits a "Som lo que sembrem" té una mínima informació del que acabo de dir, quanta gent té coneixements de genètica o s'ha informat en textos divulgatius dels efectes dels transgènics. M'agradaria saber quina proporció d'aquests adherits sap què ha signat.
Ens estem acostumant a ser anti-tot, a donar suport a qualsevol cosa minoritària, a qualsevol moviment que vagi en contra d'allò establert. Estem acostumats a donar suport a les causes, no en base a la nostra opinió, sinó en base a la gent que ho signa, a la gent que ho promou o coordina sense ni tan sols plantejar-nos que aquesta gent no coincidirà sempre amb nosaltres, que hi podem tenir discrepàncies o que aquesta persona pot també estar poc informada.
Torno a dir: M'agradaria saber quants de nosaltres sabem, amb coneixement de causa, a què donem suport.
I apa, un suís amb molta nata per a tots!
Nota: No tinc res personal contra la campanya "Som lo que sembrem", encara que ho sembli, haha. Només és que es tracta d'una campanya dins del "meu camp" i veig millor els prejudicis de la gent.
Jornada inaugural de La Xocolateria
Amb aquest primer missatge, inauguro aquest lloc (virtual, per desgràcia) on podreu degustar textos fets de forma totalment artesanal, amb bones matèries primeres, i productes d'una cocció a foc lent, aquella que fa xup-xup, si és que el temps i les ganes ho permeten.
Espero anar renovant sovint perquè les delicatessen no es facin malbé... ehem.
Apa, aviam què en surt, d'això. Que la xocolata Dolca us acompanyi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
