El rei de la festa, el rei del món.

Assegut a la butaca de la seva oficina en un 17è pis d'un gratacels, en K mou les natges per acomodar-se (sí, els rics empresaris també tenen natges) mentre mira per la finestra, o per la seva absència de finestra, en forma de placa de vidre que constitueix la paret exterior de l'edifici. Avui, als seus 55 anys, ha estat nomenat director general d'una gran multinacional i s'adona que ha arribat al capdamunt de les seves aspiracions, ha culminat el seu somni i es meravella només de fer balanç de tot plegat. S'apropa la copa de vi acabat de servir al nas i en capta l'aroma. S'ho pensa uns segons i, finalment, se la beu d'un glop. L'omple la satisfacció d'haver entès el món.

Quan en K era jove, vivia al si d'una família molt humil però això no era pas un obstacle per a la seva ambició ni les seves aspiracions de ser una persona poderosa. Devia ser als 16 o 17 anys quan la vida li va donar la lliçó que canviaria la seva vida: Els contactes obren totes les portes, les del cel incloses.

Totes les persones formen part de diferents xarxes aparentment independents, que en posar-se en contacte, no formen una xarxa que suma les dos, no, sinó que la seva combinació dóna lloc a un creixement exponencial d'aquesta "xarxa suma". Una persona valuosa és aquella que té una xarxa de contactes com més àmplia millor i que és capaç d'interconnectar xarxes.

Amb el pas dels anys, en K s'ha adonat que la qualitat d'una persona no es mesura a partir dels seus coneixements, les seves habilitats, el seu talent ni les seves aptituds; considera que aquests valors són part del passat.

Ha après que interconnectar diferents xarxes dóna més possibilitats de fer nous contactes que seran interessants per a algú, i que si fent possible la connexió, et converteixes en una persona valuosa per a ambdues parts i acabes essent indispensable. Ha après que és igual que siguis un ignorant mentre coneguis la persona que no ho és.

En K també va anar constatant que les xarxes estan formades per persones d'status semblant, per persones que comparteixen alguna cosa: l'edat, la visió de la vida, l'àmbit de treball, el nivell de poder. Va aprendre la manera de conèixer persones importants, escalant posicions dins la xarxa de contactes del magnat en qüestió i intercanviant-hi actius, és a dir, persones. Si el secretari del cap de departament tenia problemes amb un advocat, tu li proporciones mitjans per accedir al teu contacte que s'ajusta al que necessita i així et crees un visat per conèixer el seu superior.

En K reconeix sense cap mena de vergonya que quan va entrar a la seva primera empresa, com a arxiver, era el més incompetent del seu grup, però també li brilla la mirada amb orgull quan constata que, ara, la resta del seu grup són brillantíssims arxivers mentre que ell... bé, ell és director general.

En K coneix els periodistes, advocats, artistes i polítics més influents del seu entorn i aquest és el CV que l'ha portat a la posició que ocupa. No només això, durant la seva trajectòria, aquest cúmul de contactes és allò que conformava la seva imatge, la seva targeta de visita, i allò que servia d'anunci publicitari passiu que atreia noves personalitats. En K s'ha adonat que no li cal ser interessant sinó només semblar-ho i què millor per al seu objectiu que formar part de xarxes socials de persones interessants.

Keith Ferrazzi, em fas fàstic. Et puc assegurar que no és enveja, és fàstic, i també ràbia. Ràbia de comprendre el món, em fas ràbia perquè ets la prova vivent que el món actual és com el facebook, una xarxa il·limitada de disfresses. Crea't una imatge, crea't un perfil, aconsegueix trobar alguna peculiaritat que et defineixi i comença a crear contactes. Seràs, parafrasejant en Jack Dawson al punt més frontal de la proa de l'insubmergible, el rei del món.

I per treure'ns el mal gust de boca, res millor que aquesta fondue que us he deixat preparada i on podeu sucar-hi maduixes, formatge o el que millor us sembli.